Chickenpox, amb aquest nom tan divertit coneixen els anglesos la varicel·la.
I així anomeno aquest post perquè la varicel·la ha entrat a casa nostra; comencem les malalties infantils amb una de les clàssiques. Mentre cuidem el nen, observem l’adult, doncs no sabem si un de nosaltres dos l’ha passada…

Aquí teniu el nostre diari d’abord, seieu perquè és llarg… Espero no haver-ne de fer una segona part en breu!

Dia 0:

Un divendres qualsevol el Polete se’n va a casa els avis. Aprofitem també per posar-li la tercera dosi de Prevenar, que li falta, i passa el dia com si res. A la tarda, deduïm que no ha fet gaire migdiada, està una mica tovet, i en un dels molts petons que li faig, el noto calentó. No es deixa posar el termòmetre, però la poca estona que l’hi puc deixar, confirma les meves sospites. 37,7ºC. Bé, no passa res, aquest nen no podia ser tan perfecte, la vacuna li deu haver fet reacció. Una mica d’Apiretal i a sopar. No vol sopar? Cap problema, a dormir. Abans d’anar a dormir nosaltres, el toco, perfecte. A mitja nit torna a estar calentó, Apiretal i a tancar els ulls!

Dia 1:

Dissabte al matí i el nen pletòric. No podem dormir una mica més???? Bé, tan se val, anem a jugar. És ben bé que la vacuna devia fer-li reacció. Sortim a passejar una mica que si no tot el dia a casa… A ben dinat sembla que torna a estar calentet… Una mica més d’Apiretal, que no li farà mal, li canvio el bolquer i a fer migdiada. Ui, què tens a l’angonal? Sembla un granet de pus! Què estrany…. Aviam… No, no tens res més. Bé, no passa res, aviam com evoluciona tot això.

Què, sortim aquesta tarda? I si ja que volem baixar cap al Corte Inglés ens passem per la clínica a que li facin un cop d’ull? Ens ve de pas… Doncs som-hi, però serà la vacuna, mira’l, si està la mar de bé cantant nadales. (Sí, a finals de gener i el nen segueix cantant ande,ande, ande.)

Quan la metgessa li aixeca la samarreta no dubta gens ni mica: “Ui, esto es varicela. Sí, sí, mira las postulitas, tiene varicela“. Pam. Toma ya. I això quant dura? Entre 5 i 7 dies. I què he de fer amb una nena de dos mesos a casa? I amb el pare que no sabem si l’ha passada o no?
La solució que em dóna la dona és del tot una quimera. És com intentar jugar a fer el kamasutra amb la organització de casa. Que cada un ens fem càrrec d’un nen i que abans d’agafar la nena em renti bé i em canviï, i que els aïlli entre ells. O sigui…. Jo cuido el nen per protegir el pare, però jo no cuido el nen per protegir la lactant… Ui ui, massa complicat tot plegat!

Més tard parlo amb un metge més sensat, el meu pare, que no em diu més que obvietats. Si la malaltia s’ha covat en quinze dies en els que hem estat tots junts, quin sentit té separar-nos ara? Si ho han d’enxampar, segurament ja s’hauran infectat. A més, fins els tres mesos d’edat, un nadó conserva les defenses placentàries que li ha passat la mare durant l’embaràs, i la lactància materna és una protecció extra. Si la petita agafa la varicel·la, el més probable és que sigui molt lleu.
I el pare… En fi… Si els seus germans l’han passada, probablement ell també, i si no, ara ja és massa tard.

Tornem cap a casa, al vespre la granissada va en augment, però el nen segueix igual de content; una mica més tovet, però està bé. Banyereta, sopar i a dormir, i alterno Apiretal i Dalsy per evitar grans febrades.

Dia 2:

Bon dia diumenge! Avui no cal que sortim a casa, ens quedarem jugant aquí que també s’està molt bé. Qualsevol diria que estàs malalt, Polete! I de gana estàs igual… Això sí, si mires al sostre i et veiem el coll, sembla que tinguis un mapa estelar… Comencen a rebentar algunes pústules a l’esquena, i la del nas.
Al vespre han sortit molts més granets, en tens un al llabi, petitó, no vols sopar? Un iogurt fresquet sí que entra bé, ehh… Vinga, Dalsy i al llit.
Al cap d’una hora es desperta plorant, pobret ara sí que deu haver començat la picor… Posarem Talquistina per dins el body i et sacsegem una mica, com si fossis la bosseta del Directo al Horno. Va, com estàs malaltó i tovet, dorm amb nosaltres….
Quina nit, mare meva! Suposo que la picor no et deixa descansar… Vine amb la mama, que t’acariciarà i et calmarà la pell… Ui, dos capes de roba i et noto els granets… Va, que ja queda un dia menys.

Dia 3:

El dia de la mala nit. No sembla tenir febre, però està queixós. Puta picor. Mira, Jake and the Neverland pirates a la tele! T’agrada, eh! Com balles! No deus estar tan malament! Va, abric i amb l’avi, que la mama ha de fer paperassa!

Avui afegim Atarax al llistat de drogues; aquesta, per calmar una mica la picor.
M’he de sentir dir que no et deixi gratar, que et quedaran marques. Com pretenen que li expliqui a un nen d’un any que no es pot gratar perquè si no li quedaran marques estètiques? Com pretenen que privi a una criatura d’un any del major plaer que pot trobar en aquesta situació en que es troba, el plaer de rascar-te ben rascat quan et pica tot? Tan se valen les marques, tens moltíssima pell per créixer encara, i cap marca malmetrà el teu somriure!

Em diu la iaia que has estat molt mimossín, tens gana però menges poc, que t’han sortit granets a la boca?
Al vespre agafes el llit amb ganes, però la nit és dolenta…

Dia 4:

Avui matino i me’n vaig fora, tinc feina. Et despertes amb mi però no pares de plorar, i el papa et torna al llit amb ell i aconsegueix que dormis tres horetes més. Em diu que et despertes de molt bon humor i li demanes pa de pessic, a més, un altre cop no pares de cantar! El papa no et medica en tot el dia, et veu la mar de bé!
Quan arribo ja dorms, però noi, no sé si m’has olorat o és la teva hora, et despertes i tornes a estar rabiós. Avui jo no m’acabo el sopar i tu no tornes al bressol. Això sí, dormir al llit dels papes no t’assegura una millor nit, eh… Calmem els plors amb la cançó de Jake and the Neverland pirates de matinada.

Dia 5:

Varicel·laLa rabiositat dels plors de matinada s’ajunten amb la música i de sobte fas un canvi de xip, et despertes, tornes a ser tu! Vols que ens llevem i vols dir-li bon dia a l’Ingrid, saluda-la amb la maneta però deixem-la dormir.

Canviem el bolquer i et planyo molt. Hi ha molts granets aquí sota, això ha de ser horrorós! Tens la cara molt millor, els llabis infladets, però els granets estan atenuats i ja hi ha molta crosta, molt bé!  Anem a esmorzar i ens vestim!

Em truca la iaia per dir-me que ha parlat amb la pediatra i ens recomana una crema per la teva boca: Aloclair. Després la comprarem, si t’ha d’anar bé no ens n’estarem, no tens per què patir.

Un cop tenim la crema, és impossible obrir-la. Ni la mama, ni el papa, ni amb les mans, ni amb les dents… Això és impossible!

Dia 6:

Bon dia! Avui sí que hem dormit molt millor! Què bé, sembla que la cosa ja va de baixada! Els granets són pràcticament tot crosta, no te’n surten de nous, tens la cara molt  millor… Això s’acaba!

La iaia aconsegueix obrir l’Aloclair i te’l posa per ajudar a la cicatrització de les pústules de la boca.

Passes el dia molt millor, però tens la ressaca de la malaltia i has perdut el teu ritme, no vols fer la migdiada i a les vuit t’adorms al sofà veient dibuixos.

Què bé, tant el papa com la mama ens mirem contents i somriem, per fi s’ha acabat aquesta història. A més, avui podrem sopar ben aviat i descansar una estona al sofà.

Oh, wait… No són ni les 11 i què se sent??? Noooo… No, Pol, no, no ploris….. Comença la mala nit de nou, i aquesta sembla que serà per lluïr-se… T’arrebossarem en Talquistina i et donarem una mica d’Atarax

Dia 7:

Aquesta nit ha estat horrorosa, els plors van durar moltíssim i t’has anat despertant i plorant cada dos hores… I passades les 8, t’has despertat com si res demanant un melindro.

Realment no sé si és millor passar aquestes nits i que de dia siguis el Pol de sempre, o bé tenir-te tovet tot el dia i que dormis bé a la nit… Tinc molta son!

Afortunadament, sí que sembla que avui tornes a ser tu. Demanes per les motos, vols galetes, cantes i m’assenyales l’ordinador perquè vols veure la Meghan Trainor un altre cop. A més, gaudeixes del teu bany i el sopar… Doncs aviam si ens deixes dormir avui, va!

Dia 8:

Sí! Avui el Pol ha fet una nit fantàstica i durant el dia ja ha tornat a ser 100% ell. Les crostes són cada cop més petites i donem la varicel·la per superada. Visca!

Advertisements