Cerca

El blog de la Maria

Reflexions, idees, etc. Abocador mental en general

Mes

febrer 2015

Cul inquiet

Fa més d’un any em ronda una idea pel cap. Una idea que és un projecte d’envergadura mitjana en el qual intervindrien persones de diferents disciplines, tot creant unes sinèrgies enfocades a un objectiu final. Quan al llarg d’aquest any he tingut la oportunitat de parlar amb coneguts que crec que hi podien encaixar, tots han valorat la idea com a interessant, com a bona també, però finalment ningú no s’ha volgut mullar de debò i la cosa ha quedat en només una conversa.

Tot i això, no he deixat mai de pensar-hi, cultivant una llavor que creix a la meva ment i s’estructura poc a poc; amb temps per assentar les idees i tornar-les a pensar en fred, millorar-les, pensar que és una bona idea, i com parlo amb mi mateixa, dir-me que és una idea fantàstica tot i que potser no ho sigui.

D’altra banda, tot fent un incís, a casa sempre comentem que al món hi ha dos tipus de persones: les paradetes i les culs inquietes. És a dir, la gent que no té gaire activitat o en té la justa i que espera que tot els vingui caigut del cel; i la gent que tot i tenir força obligacions se les empesca per fer i organitzar més coses i que sempre acaben anant de bòlid.
I a mi m’agrada relacionar-me amb el segon grup.

Fet aquest incís, diré que tinc la sort de topar-me amb molta gent cul inquieta; podria ser que simplement la gent més passiva no em crida l’atenció, o que m’hi avinc més amb els culs inquiets…
La qüestió és que fa uns dies parlava amb una amiga cul inquieta i li vaig acabar confessant aquesta idea. I sorpresa. No només em va seguir el rollo, sino que a més em penso que anava de debó!

Li estem donant voltes… però em penso que aquest cop ,sí.    🙂

Anuncis

Chickenpox

Chickenpox, amb aquest nom tan divertit coneixen els anglesos la varicel·la.
I així anomeno aquest post perquè la varicel·la ha entrat a casa nostra; comencem les malalties infantils amb una de les clàssiques. Mentre cuidem el nen, observem l’adult, doncs no sabem si un de nosaltres dos l’ha passada…

Aquí teniu el nostre diari d’abord, seieu perquè és llarg… Espero no haver-ne de fer una segona part en breu!

Continue reading “Chickenpox”

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: