Una reflexió ràpida per treure’m de sobre el neguit sobre si soc mala mare o què.

Aquest matí he hagut de passar el mal tràngol de portar a vacunar el meu petitó, aquest mal tràngol necessari que la veritat és que hagués preferit que el passés el seu pare… I és que un nen de 13 mesos que rep dues punxades no és com un bebé de 6 mesos que rep el mateix…
A més, hiperhormonada com estic m’he hagut de fer molt la valenta per no plorar, perquè ganes no me n’han faltat mentre l’agafava molt fort i li feia petons a les llàgrimes, sobre una careta vermella i tensa…

La qüestió és que quan sortiem d’allà, la meva sogra m’ha dit “Quan els veus plorar així voldries que les punxades te les fessin a tu”. I no… Ni se m’havia passat pel cap… Voldria que les vacunes no fessin mal o fossin via oral, però rebre-les jo tampoc ho havia valorat com a alternativa…

Anuncis