Sabia que havia passat molt de temps des de la meva última entrada al blog, però fins ara que he vist la data no n’he estat del tot conscient…

Avui he somiat que li prometia a una amiga embarassada un post sobre els regals originals i els repetitius que li faran, i el que hauria de demanar i el que no. Ho tinc pendent de fa temps!

En aquests mesos he descobert que estava embarassada de nou, i el meu petit ha deixat de ser un nadó gran i s’ha convertit en un nen petit de 13 mesos, un toddler com li diuen els anglesos. Els seus progressos que van a velocitats que espanten i el terrible cansament hormonal m’han mantingut allunyada de tantes coses…

Què difícil és recollir les joguines del terra!
Què difícil és recollir les joguines del terra!

I ja gairabé estic a punt de fer les 33 setmanes d’embaràs, un segon embaràs que com diuen és taaaaaaaan diferent del primer, que si no fos per l’agressivitat amb la que es mou l’ energúmena que porto dins ni m’assabentaria que la porto. Bé, ara ja sí, perquè ajupir-se a recollir joguines és cada vegada més difícil.

Setmana 33 i pràcticament no tinc res preparat, ni tan sols la meva ment ho està. No soc conscient que d’aquí un mes i poc hauré d’estar de baixa, ara que m’han canviat el lloc de feina i que tantes coses tenim per fer. Em fa una mica de mandra i tot aquesta parada… I evidentment, em sento culpable.

Culpable per tenir ganes que arribi dilluns i poder passar les hores tranquil·lament asseguda fent alguna cosa que m’agrada amb l’aire acondicionat engegat, perquè a casa també m’ho passo molt bé però és moltíssim més cansat i acabo la tarda amb algunes contraccions.
Culpable per no poder estar per terra jugant i vigilar-lo asseguda al sofà mentre combato mentalment el cansament, canvio de postura per poder respirar i me n’alegro que el toddler ja camini sol i no haver-lo d’agafar a coll.
Culpable perquè és un encant de nen com un tros de pa i que no dóna cap feina i tot i així de vegades no puc més…
Culpable perquè està tot el dia la mar de content i no sempre tinc prou energia per estar per ell.
Culpable perquè quan arriba la última hora del vespre se m’acaben les piles i no tinc paciència per estar amb ell si no té son…
Culpable perquè d’aquí poques setmanes arriba algú altre que requerirà molta més atenció i hauré de deixar d’estar tant per ell, i em sap molt de greu i segur que em perdo coses que no em vull perdre.
I culpable perquè les hormones-torna-bleda fan que em posi trista escrivint aquestes línies i encara em sento més culpable perquè sembla que culpi la germana petita que li ve al toddler per no fer-li cas a ell, i no és així ni és just…

Anuncis