Abans, les dones parien entre dones, i criaven entre dones, i d’aquesta manera l’instint es recolzava en l’experiència. Amb el progrés, l’alliberació de la dona i la medicalització del part, tot això ha anat canviant, i no és gens estrany trobar dones que admeten sentir-se soles o haver-s’hi sentit en la maternitat.

Doncs bé, jo no m’hi sento pas, perquè una de les millors coses que he fet ha estat apuntar-me a un fòrum quan em vaig quedar embarassada. Un fòrum al que ben poc hi he tornat… però que ha donat un saborós fruit, el de les mares JAS.
El progrés, això que potser ens va allunyar una mica de nosaltres mateixes, ens ha ajudat a retrobar-nos-hi. Som mares 2.0 que hem compartit l’embaràs a la vegada, totes haviem de ser mares el mateix mes.

Amb el fòrum vam viure el primer trimestre de l’embaràs. Qui tenia més son? Qui tenia més nàusees? Qui tenia més tard la data per la primera ecografia? Poc a poc descobriem una nova etapa de la nostra vida, i aprofitavem per dormir al màxim, perquè deien les repetidores que amb el segon embaràs és una tasca impossible. Alguna va quedar-se pel camí, la natura de vegades té aquestes coses i decideix que no és el moment.

El segon trimestre d’embaràs vam passar del fòrum al grup de Facebook. Ens vam posar cara, vam penjar moltes fotos i amb cada dia que passava, la nostra confiança anava creixent com les nostres panxes. Seguiem compartint inquietuts, ecos, dates de les visites. L’O’Sullivan, la eco 3D, les estries, el sexe del nadó, els moviments!

I amb el tercer trimestre va arribar una altra manera de comunicar-nos… El Whatsapp. 30 dones embarassades, inquietes, xerraires, algunes de baixa i amb molt de temps lliure… La perdició per les bateries de mòbil, l’agost de les empreses elèctriques. Deixar el telèfon en pau per dinar implicava haver de llegir entre 300 i 400 missatges al cafè, el mateix que qui tingués la sort de dormir tota la nit seguida. Ui, això no que em penso que no passava… El tercer trimestre també vam compartir receptes de galetes, de gelats, de pastissos. Vam experimentar amb la sabiduria popular bebent llet amb canyella, fent digitopuntura i fent-ho tot a la vegada amb la lluna plena per veure si ens posàvem de part d’una vegada.

Poc a poc vam anar coneixent les caretes dels nous habitants d’aquest món, i des d’aleshores hem anat posant en comú com sobreviure a nits difícils, quins bolquers comprar i quan hi ha Bóboli al Privalia.

I això no ha estat tot. Perquè ningú no et diu que als 15 dies de parir sentis que t’han donat una bona cossa a l’entrecuix; ningú no et diu que quan dónes el pit tens uns fogots que et queden els cabells ben xops; ningú no et diu que al cap de sis mesos continues suant de tal manera que l’aixella canta més que la d’un borratxo, i ningú no et diu tantíssimes altres coses que no surten ni als llibres ni a la tele perquè no són fines. Bé, sí, els millors programes de maternitat, els més reals, són els de la MTV, però a banda d’això, la millor base de dades hem sigut nosaltres mateixes, les mares JAS.

Mares de tota mena: amb lactància materna exclusiva fins als sis mesos, amb lactància artificial des del primer dia, amb cesàries, amb parts vaginals, amb trencades espontànies de bossa, amb programacions i amb induccions; a l’atur, autònomes, funcionàries, primerenques, repetidores, i sobretot, fantàstiques.

Martes, Glòria, Annes, Laura, Bruna, Irene, Amy, Sandra, Margarida, Carla, Alba, Celeste, Aran, Mo, Silvia, Laia, Mireia, Mar. Quina bona idea va ser trobar-nos a la vida!

Anuncis