Soc una mare2.0. Una mare que s’ha format en qüestions tècniques gràcies a Google i que comparteix dubtes i sabiduria amb un meravellós grup de mares2.0 del que ja en parlaré un altre dia. És el que té ser mare i tenir internet.

Resulta que en quant a la Lactància Materna (LM), es travessen diverses crisis o pics de demanda, que coincideixen amb pics de creixement i que gràcies a les quals el nadó regula la producció per adaptarla a les seves necessitats. La natura és molt sàbia, això ja se sap, però descobrir-ho dia a dia és fascinant.

Ara tot just hem entrat en la crisi dels tres mesos, i em veig a venir que no la superarem. Fins ara feia LM i trampejava amb algun biberó, no havia tingut cap problema i el Polete de seguida se’m tornava a agafar al pit. Doncs bé, fa uns dies que ja no, i com no he tingut un fill per estar angoixats els dos, davant els seus plors, li acabo fent un biberó. No em pensava que la meva producció caiés en picat, però pel que veig, el tirallets no estimula prou i tinc sentiments contradictoris. Per una banda, el meu jo racional opina que no passa res, que criar-se amb biberó no és dolent i que tinc tota la vida per ser bona mare, evidentment que això no depèn de la lactància i soc una mare en aprenentatge, qualsevol decisió que prengui serà correcta perquè ho faig el millor que sé. Però a una altra part de mi li fa una miqueta de peneta que s’hagi d’acabar ja… M’agradaria ni que sigui mantenir algunes preses, però no estic segura de com desembocarà tot això, i tampoc sé si estic autoexcusant-me ni per què ho faig, què complicat és ser mare de vegades!

Enllaços interessants:

http://albalactanciamaterna.org/lactancia/crisis-o-brotes-de-crecimiento http://albalactanciamaterna.org/lactancia/como-relactar-o-inducir-una-lactancia

Anuncis